῾Ραββί (
Rabbi[nom masc.] ; de l’héb.
rab : grand, ancien)
<G4461> (17x)|| Rabbi ; terme aram. désignant un maître qui enseigne ; un docteur de la Loi chez les Juifs • Matthieu 23. 7 (2x), 8 ; 26. 25, 49 ; Marc 9. 5 ; 11. 21 ; 14. 45 (2x) ; Jean 1. 39, 50 ; 2. 3 ; 3. 26 ; 4. 31 ; 6. 25 ; 9. 2 ; 11. 8.