διδάσκαλος -ου [ὁ] (
didaskalos[nom masc.] ; de
didaskô : enseigner, qui vient de daô : apprendre)
<G1320> (58x)|| Enseignant, docteur, maître • Luc 2. 46 ; 3. 12 ; Jean 3. 2, 10 ; Actes 13. 1 ; Romains 2. 20 ; 1 Corinthiens 12. 28, 29 ; Éphésiens 4. 11 ; 1 Timothée 2. 7 ; 2 Timothée 1. 11 ; 4. 3 ; Hébreux 5. 12 ; Jacques 3. 1.
|| Maître, celui qui enseigne les commandements de Dieu et les devoirs des hommes • Matthieu 8. 19 ; Marc 4. 38 ; Luc 3. 12 ; Jean 1. 39 ; Romains 2. 20.